Paisatge i Medi Ambient

Paisatge i Medi Ambient


Sant Bartomeu del Grau, situat a l'est del Lluçanès, és separat de la Plana de Vic per la costa encinglerada a llevant del municipi. La considerable altitud dels serrats que envolten el poble, al voltant dels 900 metres, permet contemplar unes esplèndides vistes de la Plana, i les muntanyes circumdants (el Montseny, les Guilleries i el Collsacabra, el Puigsacalm), de bona part del Pirineu Oriental (el Canigó, el Puigmal, el Pedraforca, el Cadí) i de la serres situades a migdia Montserrat). El relleu està format per un conjunt de serrats, torrents i rieres que, a Sant Bartomeu, donen un paisatge abrupte, encinglerat i ple de valls curtes i profundes. La riera de Sant Bartomeu i la riera de les Llobateres, que neixen prop del poble, baixen, pel sud, fins la confluència amb el Méder; la Tuta i altres torrents porten les seves aigües cap a la riera de Sorreigs, que desemboca directament al Ter; i finalment, a l'oest del municipi, alguns torrents aboquen les seves aigües cap a la riera d'Olost, de la conca del Llobregat. 

Geologia


Al límit est del municipi es troben els cingles que separen la subcomarca del Lluçanès de la Plana de Vic. La cinglera està formada per les anomenades Calcàries de Sant Bartomeu. Les roques es van formar durant l'Eocè (fa uns 40 milions d'anys) en una zona marina d'esculls coral·lins. Actualment aquestes roques conserven una riquesa paleontològica de primer ordre. La pedrera que, des de fa segles, s'han explotat aquestes roques ha proveït de matèria primera a edificis tan emblemàtics com la catedral de Vic o l'església de Santa Maria del Pi, de Barcelona. Aquesta mateixa formació torna a aflorar en unes balmes, les Baumes del Molí de la Codina. A banda d'això, la resta del territori està constituït per gresos, argiles i alguns conglomerats de la Formació Artés, d'edat oligocena (fa uns 30 milions d'anys). 

Boscos


Des de l'alta edat mitjana en què es repoblaren aquestes terres, l'activitat humana s'ha ubicat sobretot a les capçaleres de les rieres i dalt de les carenes. Així doncs, tant el poble de Sant Bartomeu com la majoria de cases de pagès i els camps de conreu estan ubicats a les parts més altes, fet que ha provocat que les rieres i els torrents hagin estat molt poc humanitzats. Gràcies a això, la vegetació de ribera, llevat de casos molt puntuals, té unes característiques envejables des del punt de vista paisatgístic i ecològic. En els boscos de ribera abunden especialment els gatells, els sargues, els oms, els freixes, les blades i els aurons. Pel que fa a la resta del territori, el bosc predominant és la pineda de pi roig amb roure martinenc o alzina, segons les zones. L'abandó de l'explotació intensiva del bosc i de moltes pastures, fa unes dècades, ha fet que els boscos hagin anat recuperant la seva fesomia i les seves característiques ecològiques. Fins i tot, en alguns sectors, les talledes i, especialment els roures han substituït els pins. A banda d'això, a les obagues més frescals i en el fons de les valls s'hi troben avellaners, tells de fulla gran, freixes, aurons blancs i negres, moixeres, alguns grèvols i algun faig. Alguns d'aquests arbres són monumentals, com ara l'alzina de Vilaseca, o els roures de Sant Genís. El relleu, els boscos i els conreus situats al voltant de les masies configuren un mosaic de paisatges que propicia una diversitat d'animals molt gran. Així doncs, a Sant Bartomeu podem trobar buscaroques (el gamarús), teixons, falcons, esparvers i àligues. Pel que fa a la fauna de vertebrats, els estudis més recents han comptat 130 espècies diferents, de les quals 87 corresponen a ocells (duc, gamarús, mussol banyut, àligues, esparver, gaigs, abellerol, puput, picots, mallerengues, pinsà bortroner, cucut...), 24 a mamífers (senglar, guineu, mustela, gorja blanc, teixó, geneta, esquirol...), 7 a amfibis (gripaus, salamandres...) i 9 a rèptils (serp verda, serp blanca, llangardaix, lluert...). La riquesa de la fauna, el bon estat d'alguns ecosistemes forestals i les peculiaritats del paisatge ha fet que un 1 % del territori de Sant Bartomeu s'inclogui en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Sorreigs. Altres espais, com ara la riera de les Llobateres i les Baumes del Molí de la Codina, s'estan estudiant per inclourel's en un catàleg del patrimoni natural de Sant Bartomeu del Grau. 

Clima


A causa de l'altitud i la situació geogràfica, el terme de Sant Bartomeu del Grau, com l'extrem oriental del Lluçanès, té un clima mediterrani de muntanya mitjana, de característiques una mica diferents respecte la zona central i est d'Osona i la resta del Lluçanès. La mitjana de precipitacions és superior a la de les terres veïnes i el fred s'hi deixa sentir en els mesos centrals de l'hivern. Amb tot, cal fer notar l'absència de boira, en contrast amb la Plana, la qual cosa dóna al municipi una temperatura molt agradable. Aquesta peculiaritat es posa de .manifest sobretot quan la inversió tèrmica i la boira provoca glaçades prop de Vic que duren més d'un dia, mentre que a Sant Bartomeu el sol afavoreix temperatures suaus.

Darrera actualització: 23.10.2017 | 14:51
Darrera actualització: 23.10.2017 | 14:51