Manel Martínez)

SITUACIÓ

Aquesta església es troba situada al costat del Mas Fonollet. S’hi accedeix per la carretera de Sant Bartomeu a Perafita (BV-4601) i per la cruïlla que es troba en el quilòmetre 14,350 de la BV-4601. Aquesta cruïlla, que està situada a 1300 metres del mas Fonollet, et porta pel camí de Sant Jaume de Fonollet fins a l’església.

Està a l’alçada de 746 metres i té la posició X 429530 – Y 4649566 de les coordenades UTM.

DESCRIPCIÓ

 

“L’església de Sant Jaume de Fonollet consta d’una nau, no gaire llarga, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un sol absis. Aquest té centrada una finestra de doble esqueixada, amb l’arc de l’exterior rebaixat en el gruix del mur; exteriorment, el mur ha estat decorat amb un fris d’arcuacions cegues, distribuïdes en sèries de quatre, entre cada dues bandes llombardes. Al mur del costat de migjorn s’obre una altra finestra de doble esqueixada, i un portal amb dovelles en arc de mig punt, sense cap element decoratiu. Curiosament un portal d’unes proporcions i característiques semblants a aquest, es troba també el mur de ponent, avui tapiat, però perfectament visible. A la porta del costat de migjorn hi ha un curiós i bell forrellat, molt simple i de forma tradicional, però amb unes decoracions geomètriques, que consisteixen a combinar la línia trencada amb punts.

Al ja esmentat mur de ponent s’obre una finestra en forma de creu; aquest mur és coronat per un campanar d’espadanya d’època no romànica, i que amb el temps s’ha transformat, amb l’addició de dos pilars, en un petit campanar de planta quadrada. Les teulades són amb teules àrabs, tant en la nau com en l’absis, i acaben en una barbacana de lloses col•locades sobre una cornisa de blocs de pedra i decoració.

Al mur de migjorn, hom pot veure sota la barbacana, restes d’arrebossats que semblen els originals romànics. Els murs han estat aparellats amb blocs rectangulars tovats amb martell, en resulta un aparell fent filades, molt regular i ordenat.

El morter és molt dur, amb sorra i calç, i en alguns llocs (mur de ponent), la junta és ressaltada.” (ORRIOLS, 1986:474).

L’anterior descripció està feta abans de la darrera restauració. Actualment, l’església presenta junta ressaltada als paraments interiors. El paviment és de cairons i, per accedir al presbiteri, s’ha de pujar dos esglaons. L’absis és semicircular. La finestra del mur de migdia està reaprofitada com a fornícula. A l’interior de la porta del mur del migdia hi ha una llinda de fusta, recoberta amb guix i pintura. La porta del mur de ponent és adovellada a l’interior i a l’exterior; presenta un arc en gradació, l’arc de l’interior és més alt. Les lloses que apareixen al coronament dels murs podrien ser les restes, bé que restaurades, d’una antiga coberta de lloses. Al coronament dels murs, els de l’absis inclosos, sembla que hi ha pedra tosca (aquest punt no s’ha pogut determinar correctament). El campanar d’espadanya no sembla l’original de l’església romànica (hi ha una campana a l’arc del costat sud de l’espadanya); se li adossa una estructura sostinguda per dos pilars de pedra assentats damunt la volta de l’església; aquesta estructura és coberta amb teules sobre una encavallada de fusta. Hi ha una creu de pedra sobre la coberta adossada a l’espadanya. Les dovelles de la porta de migdia podrien correspondre a un afegit posterior. L’altar, el faristol i la palmatòria de pedra són objectes d’època contemporània.

 

HISTÒRIA

“Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb, al lloc de Fonollet. No degué passar de capella rural dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau.”

“El castell de Gurb és documentat a partir del 886, quan Joamir i la seva muller Egila vengueren a Sunifred i la seva muller Adabrada, diversos béns, un dels quals situat en terme del castell de Gurb.”

“El lloc de Fonollet apareix esmentat l’any 1179, quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, consagrà la propera església de Sant Miquel de l’Erm; entre les ofrenes per a la seva dotació Bertran de Fonollet donà quarter d’ordi cada any del seu mas, que devia portar el nom del donant.”

“Encara que l’església sigui molt anterior, no és fins al 1257 que apareix documentada l’església de Sant Jaume.”

“Entre els segles XV i XVII consta que l’església tenia dotació pròpia i rebia delmes i primícies de masos veïns, la qual cosa fa pensar que en els seus orígens tingués certes funcions parroquials o que li haguessin pervingut de l’antiga església de Sant Miquel de l’Erm, desapareguda de fa temps. Amb tot, des del segle XV, ha estat sempre dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau, el rector de la qual tenia cura de l’església, actuant un parell d’hereus dels masos dels voltants com a obrers.” (ORRIOLS, 1986:473)

Porta de migdia L’edifici primitiu no ha estat alterat en profunditat, únicament durant el segle XII es va obrir un portal al costat de migdia i fou tapat el que hi havia a ponent. Molt més tard es va cobrir el campanar d’espadanya amb una teulada i uns pilars que la sostenien com si fos un comunidor i en van enlluir l’interior, la qual cosa s’ha reparat, però sense gaire encert.” (ORRIOLS, 1986:473-474).

Bé que no hi ha dades a propòsit del moment d’obertura de les portes i del tapiat de la de ponent, ens resistim a creure que la porta original fos la de ponent. És de tradició, en tot el romànic, que les portes s’obrin a migdia; posteriorment, es comencen a obrir portes a ponent. Possiblement, aquest també sigui el cas de Sant Jaume de Fonollet.


ACTUALITAT

La clau de l’església la guarden al mas Fonollet, al costat de l’església.

 

Informació extreta de la Fitxa 56

Patrimoni Immoble
Inventari del Patrimoni Local

Darrera actualització: 10/11/2010

El 23 de desembre de 2004, el Ple del Consell Comarcal d'Osona acordà, a proposta del Ple de l'Ajuntament, declarar l'església de Sant Genís Sadevesa Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), que s'incorporarà en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català de la Generalitat de Catalunya.