Sant Genís Sadevesa

 

SITUACIÓ

 

Sant Genís Sadevesa o sa Devesa, nom que va prendre del mas Devesa de la seva antiga demarcació, es troba situat entre el sector de migdia o ponent del municipi de Sant Bartomeu del Grau al que pertany. L'església i el mas o casa que té adossada, coronen una petita serra entre dues valls presidides pels masos Devesa i Sala, les quals aboquen les seves aigües vers la riera d'Olost i a través d'aquesta a la Gavarresa.

Es comunica per una bona pista particular, amb la que uneix la població de Sant Bartomeu del Grau amb la comarcal 154 de Vic a Berga per Prats de Lluçanès i Gironella. Aquesta carretera particular de Sant Bartomeu, S'uneix a la c-154, poc després de passat el km. 12, venint de Vic i el trencall, senyalitzat, que porta a l'església de Sant Genís surt a poc més de dos-cents metres, a l'esquerra, de l'inici de la carretera de Sant Bartomeu.

Té les coordenades 5º 49' i 41º 58' 40" de la fulla 331 del mapa del cadastre espanyol i la posició X 428 - Y 4647 de les coordenades UTM.

En poc més d'un quilòmetre, pel camí particular senyalitzat s'arriba a la capella o esglesiola, que té un cobert molt proper que amaga part de l'absis i la casa de l'ermità o masover adossada al mur de ponent del temple.

La porta és al mur de migdia i dóna a una mena de corredor que hi ha entre l'església i el mur baix que encercla l'antic cementiri, ara en desús.

Tot i pertànyer al municipi de Sant Bartomeu del Grau, ha estat tradicionalment una sufragània de la parròquia de Santa Maria d'Olost, antigament amb fonts baptismals i cementiri. L'antiga pica baptismal, de finals d'època romànica, es guarda al mas Sant Ramon, de Vic.

Sant Genís Sadevesa

NOTÍCIES HISTÒRIQUES

No es coneix l'origen de la capella i és evident però, que l'edifici actual no és el primitiu que es va erigir allà perquè les primeres notícies històriques certes són dels volts de mitjan segle XI i l'edifici actual es va erigir al pas del segle XI al XII.

Dintre del segle XII per provar certs drets sobre l'església de Santa Maria d'Olost, es va falsificar un lot de documents i en ells es fa esment de Sant Genís els anys 977 i 1051, però no són notícies fiables (A. Pladevall: "Els falsos d'Olost" a "Estudios históricos y documentos de los archivos de protocolos", VII, Barcelona, 1979, pàg. 7-28).

En realitat, però l'església existia, segons una notícia segura, de l'any 1056 i és esmentada també una sufragània d'Olost en les tres més antigues llistes de parròquies del Bisbat de Vic que se situen entre els volts de 1025 i del 1150. En elles hi consten la parròquia i el clergue de Santa Maria d'Olost amb les seves filials o sufragànies de Sant Genís i de Santa Creu, que són les dues sufragànies tradicionals d'Olost: Sant Genís Sadevesa i Santa Creu de Joglars. (Vegeu l'estudi que en fem a "Catalunya Romànica", II, Osona I. Barcelona 1984, pàg. 71-76). 

D'aquest moment en endavant, l'església és citada per la documentació i en algunes visites pastorals com la de 1686, es diu que tenia un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser i unes imatges de Sant Isidre i de Sant Antoni. 

L'església va tenir culte fins al 1936; cada diumenge hi venia a celebrar un vicari o sacerdot d'Olost. Fou profanada al 1936 i d'aleshores en endavant no hi ha tingut culte. La propietat de l'edifici i cementiri són del Bisbat de Vic, però és el Sr. Francesc Rovira, l'amo del mas Sant Ramon de Vic, propietari de la casa adossada a l'església i de tot el terreny que l'envolta, qui té cura de la conservació de l'edifici, ara convertit pràcticament en un traster.

Fou l'esmentat propietari qui l'any 1989, amb l'aprovació del Bisbat, va fer obres notables a la teulada, plena de teules trencades i gruix de vegetació, com un om que creixia a la juntura de l'absis amb la nau. Fou també ell el que a finals de 1997, hi inicià unes obres de neteja interior, que són les que han portat a fer el present estudi i examen de l'edifici.

 

Sant Genís Sadevesa

DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA*

L'església de Sant Genís ha estat objecte d'algunes lleugeres evocacions històriques, com la de Mn. Pere Bofill "Les esglésies antigues del terme de Gurb", a "Butlletí del centre Excursionista de Vich", publicat al "Full Dominical", Vic 1945-1952.

L'estudi més complet és el que, obra de diferents autors, es va fer a "Catalunya Romànica", III, Osona II, Barcelona 1984, pàg. 474-475. d'on procedeix la planta que aquí adjuntem, obra de l'arquitecte Manuel Anglada.

Breument podem sintetitzar la seva descripció, dient que és una obra romànica, ben orientada, composta d'una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular, molt ample, que s'uneix a la nau per un doble arc o plegament per reduir un xic la seva amplada. La nau té com a mides internes 11,30 m. de llargada, del primer arc de degradació que precedeix l'absis, al mur de ponent, i 4.40m. d'amplada, mentre que l'absis pròpiament dit té 3,65 m. d'obertura per 1,90 de fondària.

L'absis és la part més notable i millor conservada de l'obra original, interiorment està cobert amb volta de mig cercle i exteriorment està ornat per un frís d'arquacions cegues, de tipus llombard, repartit en tres registres de quatre arquacions cada un, separats per lesenes verticals. En el registre del mig, té una finestra de doble esqueixada, que estigué molt de temps cegada i s'ha obert de nou recentment.

També s'observa una altre finestreta de les mateixes característiques, aquesta vegada però cegada, al mur de migdia, a la part més propera a l'absis. Una tercera finestra allargada, molt de temps dissimulada per l'arrebossat, es troba a la part alta del mur de ponent, dintre del cor actual, i està cegada per la casa o masoveria que hi ha adossada a aquesta part. Entre la porta, situada com abans s'ha indicat al mur de migdia, i la finestreta ja descrita de la part de migdia, el mur es veu modificat per un gran rajol embegut en el mur i el senyal d'una obertura tapiada sota el teulat. Aquesta reforma o obra, s'hi faria a inicis del segle XVII en aprimar el mur interior per construir-hi una gran fornícula per allotjar l'altar de la Mare de Déu del Roser: el mur deuria haver cedit a causa del seu excessiu aprimament.

La nau devia estar coberta inicialment amb volta semicircular, però, segons s'exposarà, ha experimentat moltes reformes. L'aparell és fet de carreus de mides irregulars i simplement desbastats, posats en filades més o menys uniformes i amb molta argamassa per unir-los. És probable que tot l'edifici hagués estat en algun temps arrebossat exteriorment, com sembla indicar-ho la part superior de l'absis, a l'indret de les arquacions cegues.

El portal és l'original romànic, d'arc de mig punt, amb un arc un xic refondit en el mur que li fa d'emmarcament. En canvi el campanaret d'espadanya, separat de l'espai cobert que fins fa poc l'englobava, és de pedra gran ben tallada i creiem que és obra del segle XV, de la reforma que tot seguit s'exposarà. El 1989 fou netejat de l'espai cobert, que a manera de comunidor tenia al seu darrera, perquè amenaçava ruïna.

Planta de Sant Genís Sadevesa

Arc gòtic

REFORMES ANTIGUES A L'OBRA ROMÀNICA

La neteja interior de murs iniciada l'hivern passat, ha posat al descobert algunes particularitats de l'obra de Sant Genís que fins ara havien passat desapercebudes. Les exposarem breument en pla sempre d'hipòtesi, per no comptar amb el suport documental per assegurar-ho, però que no dubtem en considerar que tenen un fonament prou segur per les restes d'obra que hi resten.

L'església, fins a l'inici de les darreres obres de neteja en curs, estava totalment arrebossada amb calç i guix i tot i mostrar una volta amb insinuació de llunetes, no deixava endevinar si era pròpiament barroca o només simulada; també cridaven un xic l'atenció els tres arcs torals interns; el de més a ponent clarament apuntat i els altres molt sortits del mur a la seva base i aplanats a la part superior. Al treure la calç i el guix que cobria aquests arcs torals, s'ha vist que el més a ponent, que s'adossa a la barana del cor, és totalment gòtic, amb l'arc apuntat i fet de pedres ben treballades que inicien l'arc molt avall del seu arrencament, i que els altres dos arcs eren iguals, però que varen ésser mutilats a partir del punt o­n s'inicia la volta ogival i reomplerts fins el sòl de l'església per no deixar endevinar la corbatura d'inici de l'arc.

Breument, que es tractava d'arcs diafragmàtics d'època gòtica que sostenien un primitiu sostre d'embigat, que va ésser substituït en la part central de la nau per una volta del tipus de llunetes o barroca dintre del segle XVIII. Això es faria molt segurament l'any 1781, que és l'any que figura sobre la llinda de l'antiga sagristia, ara suprimida, adossada abans al costat nord de la nau de l’església, a la part més propera a l'absis.

Tot això ens permet distingir en l'edifici actual tres etapes de construcció que responen als tres estils més característics de la nostra terra, el romànic, el gòtic i el barroc. És per això que basant-nos en la lectura de les estructures visibles, resumiríem així l'estructura de l'església de Sant Genís:

Obra romànica

Són plenament romànics els murs perimetrals fins a la teulada, l'absis i la part de volta del final de la nau que el precedeix el portal de migdia. El mur d'aquest costat es va refer en el sector que correspon a la capella lateral oberta al mur de migdia, entre el segon i el tercer arcs torals.

Obra gòtica

Segurament durant l'etapa de terratrèmols que va del 1425 al 1448, en la que es varen ensorrar tantes esglésies, entre elles la del veí monestir de l'Estany el 24 de maig de 1448, cauria la volta de l'església de Sant Genís i també el campanaret d'espadanya primitiu. Els feligresos la repararien tot seguit i en comptes de fer una nova volta de pedra, cosa arriscada i costosa, varen operar per fer tres arcs diafragmes que reemplaçaven els antics arcs torals romànics i cobrien l'església amb bigues i trespol de posts de roure, com encara es pot observar al sostre de sobre el cor. També varen aixecar un nou campanar d'espadanya sobre el mur de ponent, amb gran pedra i treballada com les dels arcs diafragmes ogivals.

Poc temps després cobririen el campanar amb una espècie de caseta o cobert d'un pis construint una paret amb dues finestres d'arcs de pedra tosca, per evitar un pes excessiu, que reposaven sobre l'arc diafragma més ponentí, cobriren els costats d'aquesta obra i així quedà com una petita cambra o comunidor que serviria per tocar millor les campanes i a la vegada comunir el temps.

Sembla que al primitiu campanar s'hi pujava per una escala externa de las que en resten dos graons de bona pedra al vessant de migdia de l'extrem de ponent del teulat.

L'obra barroca

A partir de mitjan segle XVIII, el país va experimentar una etapa de gran vitalitat econòmica que va fer reformar o ampliar la majoria de masos de la comarca i aixecar noves esglésies o abarrocar existents.

Els feligresos de Sant Genís, bé sigui per necessitat de renovar el teulat o bé per voler-lo cobrir amb volta de rajola o obra, varen decidir entorn del 1781 de fer una sagristia adossada a l'església i cobrir aquesta de volta de rajola amb el sistema dit volta de llunetes pels arcs triangulars que reforcen la volta als seus extrems. Per fer això van mutilar dos dels arcs gòtics diafragmes de l'església i els varen apujar amb rajola, tanmateix per dissimular l'arc que insinuaven, varen regroixudir-los de calç i guix, deixant així tota l'església enguixada, incloent l'absis romànic i amb una aparença interna barroca. La varen també pintar tota i fer com una aurèola de núvols sobre el sant que presidia el centre de l'absis.

Suposem que es feu entorn el 1781 perquè aquesta és la data que figura al portal de la sagristia, tot i que aquesta es va suprimir per estar ruïnosa l'any 1989. Només es va deixar amb la coberta primitiva de bigues i empostissat de roure la part que correspon al cor, que també es construiria en aquesta època barroca perquè tenia sobre el campanaret. Tot això fa més interessant el temple de Sant Genís que mostra així estructures o elements dels segles XI-XIII, XV i XVIII.

Sant Genís Sadevesa

Això aconsella procedir amb cura si es vol acabar la restauració interior del temple. Creiem que seria bo deixar de pedra vista tota la part genuïna dels arcs gòtics i en canvi deixar arrebossada la part que els fan mutilada, així com la volta i els murs interiors que no ofereixen pedra romànica ben pesada.

El canvi, seria aconsellable netejar interiorment tot l'absis o capçalera de l'església que mostra un bon carreu i que originalment ja anava amb pedra vista com ho revela l’acurat encintat amb que es varen rejuntar interiorment els carreus. Sobre aquests carreus i la volta de mitja esfera de l'absis, hi ha dues capes d'arrebossat, la més externa amb restes de l'aureola de núvols que envoltava el sant. És un a pintura tardana i sense cap mèrit que es pot treure fàcilment i encara hi guanyarà l'art.

Hem mirat si hi havia possibilitat d'haver existit antigues pintures i no hi hem vist cap rastre ni de color o de magra que sempre resta als murs que foren pintats. Ben al contrari, l'encintat dels carreus és d'època romànica i exclou que hagués estat pintada.

Sant Genís Sadevesa se’ns mostra així un temple romànic interessant que pot brillar si es té cura d'adecentar-lo i retornar-li el culte o una dignitat com la que tenia segles passats.

Antoni Pladevall i Font.
*Visita feta a Sant Genís el 17-IV-1998

 

El 23 de desembre de 2004, el Ple del Consell Comarcal d'Osona acordà, a proposta del Ple de l'Ajuntament, declarar l'església de Sant Genís Sadevesa Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), que s'incorporarà en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català de la Generalitat de Catalunya.

 

Patrimoni Immoble
Inventari del Patrimoni Local

Darrera actualització: 10/11/2010