Sant Jaume d'alboquers
SITUACIÓ

Sant Jaume d’Alboquers es troba situat a l’antic terme del Castell de Gurb. Accedir-hi és fàcil, pel camí d’Alboquers o carretera B-433 i en el quilòmetre 0,850 d’aquesta es troba un trencant a la banda esquerra que et porta fins a Alboquers.

Està a una alçada de 760 metres i té la posició X 428937 – Y 4643002 de les coordenades UTM.


DESCRIPCIÓ

És un conjunt d’edificis situat en una elevació de terreny, format per una església, romànica en el seu origen, un mas i una antiga rectoria.

- L’església: Segle XI. Volta de canó a la nau i de creueria al presbiteri; el paviment del presbiteri és un esglaó més alt que el de la nau. Antigament, hi havia hagut un cor de fusta. Parament exterior molt irregular, rejuntat l’any 1995; per informació oral transmesa pel Sr. Ramon Alboquers, al parament interior hi ha força maó massís, ara tapat per la pintura. La porta, a migdia, duu la data de “1640”; al damunt, hi ha un ull de bou corresponent a una primera reforma de l’edifici seguint els criteris marcats pel barroc. “Sobre la porta d’entrada, al mur sud, hi ha una llinda ornamentada o­n entre altres inscripcions mig desaparegudes es llegeix: PERE RIERA i BOQUES” (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 59). Al costat de ponent es conserva una finestra (podria haver tingut, originalment, forma d’espitllera o de creu).

Passada la guerra d’Espanya (1936-1939) l’església va servir d’escola i es van obrir dues finestres a migdia; la finestra del tram oest actualment està tapiada i, d’acord a les informacions del Sr. Ramon Alboquer, la del tram est es va transformar en una porta que permet l’accés a l’antiga rectoria des del presbiteri [Aquesta data no és massa fiable, ja que bé hi hauria d’haver una porta entre l’església i la rectoria, a no ser que primer passés de porta a finestra i, posteriorment, tornés a obrir-se la porta].

El campanar d'espadanya

Al costat nord del presbiteri hi ha una porta d’accés a la sagristia; presenta una important esquerda al mur nord. L’absis és recte, no hi ha traces d’un hipotètic absis semicircular. Al nord de la nau es va obrir una capella; l’accés es fa a través d’un arc de mig punt que, al fons de la capella, es converteix en arc apuntat; coberta de creueria; els àbacs de l’arc d’accés a la capella i els suports dels arcs del costat de la nau, van ser mutilats durant la guerra de 1936-1939; hi ha una finestra tapiada al mur nord d’aquesta capella lateral. L’accés al campanar (d’espadanya, contemporani) es pot fer des de l’interior de l’església, a través d’un forat a la volta; el campanar té un espai tancat amb totxos i coberta de teules; hi ha un coronament esglaonat damunt l’estructura d’espadanya del campanar; al damunt una creu de pedra. “En el campanar d’espadanya de Sant Jaume d’Alboquers es conserven dues campanes. La gran està decorada amb una creu i la representació d’un bisbe sota d’una inscripció: ORA PRO NOBIS. La campana petita, que també presenta la inscripció ORA PRO NOBIS té representades la imatge d’un Sant i Sant Miquel pesant les ànimes. Aquesta campana porta també la inscripció: IOAN CLOS ALBOQUERS. La campana petita va ser guardada durant la guerra a la secretaria de Sant Bartomeu del Grau, i posteriorment retornada a l’església d’Alboquers” (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 60).

La pica baptismal, de marbre, va ser desplaçada del seu lloc original durant la darrera restauració; fou construïda en època moderna.

Làpida de l’any 1648 conservada enmig del paviment de cairons l’església (pertanyia a un individu de la família Alboquers).

- El Mas: Època moderna. Possiblement és d’origen medieval (el lloc d’Alboquers és citat al segle X), bé que les estructures actuals són d’època moderna; ha estat reformat i ampliat en diverses ocasions. Els murs són de pedra i s’aprecien els diferents afegits que s’han produït. Entre l’any 2001 i 2002 s’ha rehabilitat la part més nova del mas (s. XVII – XVIII), a tocar de la façana de l’església. La façana del mas era a l’oest; de la porta se’n conserva part d’un brancal i algunes dovelles de l’arc, el costat sud es va refer en pedra seca després de l’enderroc de bona part de l’edifici. Conserva algunes finestres amb elements de pedra (aresta bisellada), corresponents als segles XVII – XVIII. La façana nord està gairebé tota enderrocada; només se’n conserva un tram, amb diverses cantoneres (que fan paleses les successives ampliacions) i el mur de l’edifici rehabilitat, força més entrat respecte la línia de la façana. Hi ha diversos coberts i estructures del S.XIX a l’angle sud-oest del mas.

La part rehabilitada (planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada) té coberta a doble vessant (nord - sud) i dos contraforts al mur de migdia construïts el 1965 (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 51); en aquest mur, hi ha dues petites finestres a la planta baixa, la resta han conservat les llindes de fusta, però les obertures han estat modificades; de fet, al capdamunt dels contraforts es pot observar una represa del mur per sota del nivell de les finestres. A la façana oest hi ha una finestra amb brancals i llinda de pedra (motllura bisellada).

- La rectoria: Segle XIX. És un edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Adossat a les façanes de migdia i llevant de l’església , la façana principal és a migdia. Totes les obertures, excepte una de molt recent, són fetes amb maó massís. Els murs són de pedra irregular, amb cantonades diferenciades, amb algun fragment de material de construcció (maó massís i teula) barrejat. La coberta és a quatre vents. La seva cronologia, com a molt antiga, és de la segona meitat del segle XIX.

Des de dins la casa es pot accedir directament a l’església. Des de l’interior de l’edifici no es pot veure l’absis de l’església o, en tot cas, no es pot identificar. Té un cos afegit a l’est, en molt mal estat (només a planta baixa) i un mur de contenció al voltant de la casa per salvar el desnivell del turó.

- A l’oest de tot el conjunt d’edificis hi ha diversos coberts, actualment en ruïnes.


HISTÒRIA

Sant Cugat (o Sant Jaume) d’Alboquers. Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, fou sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, fins que l’any 1878 fou promoguda a parròquia, bé que en la pràctica, actualment ja no funciona com a tal. El lloc d’Alboquers surt documentat ja l’any 964 (vila que vocant Albucharios), i l’església apareix com a parròquia amb el nom d’Albocers o Albochers en la llista més primitiva de parròquies del bisbat de Vic, que pot ésses datada de mitjan segle XI. Al llarg dels segles XIII i XIV surt amb els dos titulars de Sant Cugat i Sant Jaume, per coincidir antigament ambdues festivitats litúrgiques. En la visita pastoral del 1357, o­n és citada com a Sant Cugat d’Albochers, consta ja com a sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, dependència que perdurà fins al 1878. En aquesta darrera data s’independitzà i tornà a ésser parròquia independent, si bé la despoblació del terme ha fet que actualment els serveis parroquials hagin estat traslladats a la parròquia de Sant Bartomeu del Grau. De l’antic edifici és possible veure alguna part romànica entre els murs de la renovada església” PLADEVALL; BENET (1984:81).

“La quadra, de domini reial, fou municipi independent en 1820-40, que fou unida a Sant Bartomeu” (PLADEVALL, 1993:249).

Passada la guerra d’Espanya (1936-1939) l’església va servir d’escola.

Les dues persones que actualment viuen a l’edifici de l’antiga rectoria (un germà i una germana, ambdós d’avançada edat) encara es cognominen Alboquers; no tenen descendència.


ACTUALITAT

El cementiriActualment, a l’església s’hi celebra missa per Pasqua, per Tots Sants, i per Nadal; el rector ve d’una parròquia veïna.

Hi ha un cementiri a uns 200 metres a l’oest de l’església, amb molts pocs níinxols; datat a l’entorn de 1889.

La família cognomiada Alboquers, va viure fins fa uns 10 anys a l’edifici del mas, data en la que el darrer rector de la parròquia, va abandonar la rectoria, o­n ells passaren a viure.

Els veïns de l’antiga parròquia van pagar la restauració de l’església el 1995. El mas s’ha rehabilitat en el període 2001-2002; encara queden per rehabilitar algunes dependències annexes, molt malmeses, però la voluntat dels propietaris és de fer-ho més endavant. L’antiga rectoria no ha tingut cap mena de restauració des que es va construir i presenta un estat de deixadesa a les façanes; caldria revisar l’estructura interior, sobretot l’embigat.


Informació extreta de la Fitxa 39

Patrimoni Immoble
Inventari de Patrimoni Local

 

Darrera actualització: 03/04/2008