Entrada de Pere-riera
Pere-riera

 

Pere-riera, juntament amb les Ferreres i l’Alovet, és una de les tres cases pairals més notables del terme de Sant Bartomeu del Grau. La construcció de la casa que s’ha preservat fins a l’actualitat és una reedificació de finals del segle XVII sobre una base medieval del segle XIII. En la dovella central del portal hi ha inscrits l’any de 1677 i el nom Pinosa, denominació del mas abans del 1504 quan una pubilla Pinosa es va unir en matrimoni amb Pere Riera de Vic. Aquesta edificació central, composta d’un gran cos rectangular, amb tres pisos, coberta amb dues vessants i façana encarada a llevant, presenta totes les finestres i portals amb llindes de pedra treballada, algunes de les quals datades amb inscripcions. L’any 1792, com era habitual en les masies més riques a causa de la puixança de l’agricultura, es va afegir, adossada a la façana, una ala lateral configurada per les típiques galeries; testimonis d’aquestes ampliacions els trobem a les Ferreres i l’Alovet encara de manera més notable.

De Pere-riera, també cal esmentar-ne l’antiga torre de defensa que té l'origen a cavall dels segles XV i XVI, quan el bandolerisme era el mal son de la societat catalana. Aquestes torres tenien la funció de preservar els estadants del mas de les bandositats, tan freqüents en aquests verals, que sovint eren bressol de bandolers i focus de les seves actuacions; pensem en el bandoler d’Oristà Perot Rocaguinarda (1582-1635), la figura més representativa del bandolerisme català del Barroc, o en un dels homes principals de la seva quadrilla nyerra, Jaume Alboquers. Torres com aquesta també foren útils per defensar-se dels atacs de les tropes de Felip V durant la guerra de Successió (1702-1714). Aquest monarca, però, per fer més fàcil la conquesta del país, les va fer tancar i escapçar per tal que aquells que s’hi amagaven no puguessin fer senyals de fum quan s'originava un atac; d’aquí l’expressió tan popular “fer baixar els fums d’algú”.

Actualment, Pere-riera gaudeix d’una restauració molt encertada i d’un estat de conservació òptim, tant en l’exterior de la casa com en l’interior, gràcies al seu propietari actual, Josep Maria o­nyós de Plandolit i Serrabou, que la va adquirir l’any 1986. S’ha conservat amb gust i encert la distribució de les dependències interiors a l’entorn de les grans sales, amb cairons de rajol originals i els portals de pedra picada, fins hi tot, a la sala principal, hi ha un portal de línies renaixentistes. El mateix es pot dir del mobiliari; taules, cadires, canteranos i calaixeres amb un estat de conservació envejable. A la cuina, una de les estances més típiques de la casa, hi trobem la llar de foc amb els escons, una pica i uns fogons de pedra sota uns arcs de carpanell.

Pel que fa a la geneologia històrica, el 1240 ja apareixen documentats Pere Pinosa d’Alboquers i la seva esposa Ramona Boquera, feminització de l’antropònim Alboquers. Pinosa, l’antic nom del mas, va subsistir fins el 1504 quan a causa del matrimoni de la pubilla Pinosa amb Pere Riera, de Vic, es va introduir aquest darrer nom en els hereus de la casa, que finalment va donar nom al mas. L’any 1792 hi hagué una segona pubilla, Maria Pere-riera-Pinosa, que es va unir en matrimoni amb un Bracons, cognom que es va estroncar el 1870, a causa del casament entre Maria Carme Bracons Riera, pubilla del mas, i Lluís Poquí Albó; el cognom Poquí és el que ha arribat fins als nostres dies, quan la finca va ser comprada per l’actual propietari.

Pere-riera, actualment, forma una bella finca d’unes 500 hectàrees que comprèn les masies de Galliners, el Solerot, la Casanova de Pere-riera i, darrerament, s’ha engrandit amb les de cal Nasi i ca l’Escolà. Tot i que la major part de la finca pertany al municipi de Sant Bartomeu del Grau, el Solerot i la Casanova de Pere-riera formen part del terme d’Oristà.

Sala de Pere-riera

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sala de Pere-riera

 

 Els fogons de pedra de la cuina de Pere-riera

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La cuina, amb els fogons de pedra

 

L'antiga torre de guaita restaurada

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'antiga torre de guaita restauradala

 

 

Emili Benito i Sayol (Text)
Roser Armenteras i Pascual (Fotos)
Edició: 08/03/2003

Cases de pagès de Sant Bartomeu del Grau

Darrera actualització: 06/04/2008